Dia 7

14 de maig de 2019 – Bucbonera Studios
Un any ja… Mare, meva!


Efectivament, avui fa un any del nostre primer concert com a concursants del Sona9. Va ser a l’Estrella Damm i en guardem un gran record! No hagués dit mai que un any després estaria gravant un disc increïble gràcies a aquesta oportunitat! I menys que comptaria amb aquest equipàs que hi ha darrere!

Bé, deixant una mica la nostàlgia, avui l’incondicional Victor Martínez ha tornat per gravar les últimes guitarres que faltaven, amb l’espanyola i la de 12 cordes per ‘Dejar sentirse ahogao’. Quina força dóna una guitarra de 12 cordes!

I després, ojo al dato!, jo també he gravat amb la meva guitarreta petita! Hem considerat que per la cançó ‘Mare, rema’ havíem d’aconseguir un ambient íntim, proper i autèntic perquè com sabeu, és una cançó que parla de la meva mare estimada. Per tant, hem gravat l’arpegi original que faig jo amb totes les seves imperfeccions i m’he sorprès jo mateixa de tenir bon tempo.

Després hem aprofitat per gravar també la veu i per aconseguir això que us comentava, hem decidit apagar els llums de l’estudi, asseure’m a una cadira i tancar els ulls per cantar-la murmurant dolçament i pensant en la meva mare. Ha estat una experiència màgica, la veritat… i crec que ho palpareu quan ho escolteu.

Gràcies per seguir aquí! 🙂