Dia 1

dimarts, 30 d’abril de 2019 – Bucbonera Studios
Primer dia de gravació.

Això acaba de començar i tinc la certesa que va com la seda! Si seguiu llegint entendreu la gran fortuna que és per mi gravar aquest disc.

Ahir vam deixar la bateria muntada i microfonada perquè avui de bon matí estigués a punt. Al mando, els millors professionals: Tomàs Robisco (Bucbonera Studios) com a enginyer de so i Carlos Manzanares (El Kanka, Pepet i Marieta,…) a la producció. Les guies de les 10 cançons estaven llestes de feia uns mesos, les vam gravar a claca, a guitarra i veu amb en Víctor Martínez, company de batalles i guitarrista del projecte, entre casa meva (amb un micro d’entrada USB) i la Bucbonera (amb un sm58 i una línia).

Quan vam començar a prendre decisions sobre aquest disc, tots preferíem no suggestionar en Carlos amb algunes produccions de directe que havíem anat rodant nosaltres, volíem les cançons nues per tornar-les a vestir amb ulls nous. En Carlos va retocar estructures i va omplir el Protools d’idees per a cada tema, pensant en una instrumentació molt completa. Avui ha arribat amb el seu ordinador per exportar els projectes a la pantalla de’n Tomàs i cal dir que aquest home és un autèntic geni: creatiu, flexible i visionari.

A les 10 del matí hem començat a gravar. Avui l’objectiu era establir la base de 4 temes, gravant alhora bateria i baix. Per això, hem comptat amb dos grandíssims músics: Guillem Arnau Gabarró – “Guillemao” (Suu, Arnau Griso…) a les baquetes i Miki Santamaria (Doctor Prats, OT…) al baix. Tot i que gravàvem alhora, cadascú estava en una sala diferent. En Guillem l’hem instal·lat al pis de dalt, reclòs amb la bateria durant hores, mentre que en Miki ha tingut la sort de gravar al sofà, a la mateixa sala on érem tots (els que he citat anteriorment i en Cels Campos, el becari). Aquí ha començat la màgia i cal destacar l’entrega absoluta d’aquests mags, que no es conformaven i s’exigien més del que un mortal entendria per perfecte.

Hem començat amb “Canta el cuco”, una rumba al uso que hem fusionat amb ritmes més poperos i un rollo latin en certs moments. Hem seguit amb “Fidel al teu estil”, un tema funky al que li hem donat un toc disco que recorda una mica “Sexy girl” de Fundación Tony Manero i que té pinta de ser un single en tota regla. Després hem fet aturada tècnica per dinar: uns macarrons prou comestibles que he preparat aquest matí perquè la trupe no se’m mori de gana. Hem seguit amb “Darrere el foc”, el poema que vam musicar per una de les fases del Sona9 i que té un rollo hip-hopero. I per acabar, hem regravat “La casa de les mil olors”, un tema del primer disc al que li hem donat un rollo pop-rock amb més grunge.

Feta la foto de rigor, hem marxat amb la sensació d’estar coent uns temazos i amb les ganes de tornar demà ben d’hora a seguir treballant amb 4 temes més. Serà un disc eclèctic i de cada estil intentarem treure’n el màxim potencial. El que és segur és que no té res a veure amb el primer, que ja hem qualificat de “soft”. Aquest té tralla i no deixarà indiferent. Veureu una cantautora sortint de la zona de comfort.